Màgia

Ja hi som! Només ha calgut prémer alguns botonets i com un conill que surt del barret del mag, el meu blog ha aparegut del no res! No em direu que això no és màgia en el seu estat ben pur! Ara que jo no em considero precisament dúctil ni amb el ratolí ni amb la vareta màgica... Per fi enceto el meu blog. No cal negar que m’ha costat posar-m’hi, però després d’haver llegit els blogs de tots els meus companys m’han vingut unes ganes boges de començar a explicar les meves batalletes lingüístiques. Ara bé, intentaré no allargar-me massa perquè tampoc voldria que us quedéssiu adormits davant la pantalla de l’ordinador just quan comença el millor truc... I sóc conscient que de rotllo, en tinc per estona!

El títol del blog, per qui no s’hagi endinsat encara en el món alemany, expressa en una sola paraula el que molts de nosaltres sentim envers les llengües: sí senyors, una addicció! Perquè a hores d’ara... qui pot negar que això d’aprendre, ensenyar, parlar i tot el que es pugui relacionar amb les llengües no el comença a “enganxar” una mica... o un bon tros? La cita, com podeu veure, és de Goethe i des que la vaig descobrir la tinc penjada al suro de la meva habitació. De fet, penso que, en certa manera, sintetitza força bé el sentit de les carreres que alguns de nosaltres estudiem: Traducció i Lingüística. “Qui no coneix cap llengua estrangera no sap res de la seva pròpia”. Això seria una traducció força literal i potser una mica macarrònica del que Goethe diu de manera molt més elegant. En fi, la qüestió és que té tota la raó del món: per conèixer bé la nostra llengua, per entendre-la i estimar-la, primer cal conèixer-ne d’altres diferents de la nostra.